Fa molt de temps vaig tenir la fortuna de
contactar amb Ricardo però encara no sé per què vàrem perdre el contacte fins
l’any 2007. En aquella ocasió poguérem estretir un poc més la nostra relació.
Es cartejarem, anàrem a Torrebaja a compartir dos dies de la teua vida. Ens
obrires les portes de ta casa i les del teu cor. Ens dedicarem temps del teu
millor record, de la teua memòria i ens ajudares a recuperar un passat que el visqueres
a terres ontinyentines. Amb la teua hospitalitat i estima que ens mostrares per
ser només d’Ontinyent.
Vingueres l’any 1936, fugint de les bombes que
sembraven la mort pels carres de Madrid. Tu, junta amb més de cent xiquets i
xiquetes, pujareu al tren en l’estació d’Atocha, vinguéreu a terres de la Vall
d’Albaida, a Ontinyent on trobareu pau, tranquil•litat i com tu deies una gran
hospitalitat. Sempre que tenies ocasió en el poc temps que estiguérem, junts
sempre recordaves la teua gratitud envers la gent d’Ontinyent, deies “la gente
de Ontinyent nos trató muy bien”.
Aquell setembre de 1936 arribareu al Balneari de
la Salud on vàreu romandre els tres anys de guerra civil, millor dit d’incivil
guerra. Tu i els teus companys, invidents, del Col•legi Nacional de Cecs de
Madrid, trobareu refugi el Les Aigües. Vingueres a Ontinyent i t’endugueres un
meravellós record. Recorde que quan parlàvem de D. Mariano, de la senyoreta
Clara, de D. Carlos Lickeffet, dels teus amics cecs, de quan vares estrenar els
primers pantalons llargs, t’emocionaves i deis “ No quiero ir a Ontinyent
,empezaré a gritar buscando a los hijos de D. Marioano, a mis amigos y pensaran
que estoy loco”. Els teus records s’amuntegaven, hi havia moment que anaves
d’una història a d’altra. No volies perdre el fil, no deixar-te res que jo
volia saber.
Gràcies a tu Ricardo, (no volia que els seus
amics li digueren D. Ricardo) he pogut recuperar impressions, records,
testimonis, sensacions, preocupacions, alegries. Juntament amb Alfredo Diaz
Donate i Herminia Àlvaro Suarez has contribuït a deixar constància d’una
experiència innovadora pel que fa a l’atenció educativa dels xiquets i xiquetes
que patien ceguesa i que D. Gregorio Hernández de la Herrera, D. Mariano, D.
Rafael Rodríguez Albert varen decidir, per citar-ne alguns, continuar donant
suport i atenció educativa en terres ontinyentines, mentre d’altres arreglaven
les seues diferències en el front.
Sols resta donar-te les gràcies per tot allò que
has aportat per a la nostra història d’un passat recent i que molts
ontinyentins estem descobrint. Sols dir-te que arribarà el moment en que tot
allò que has aportat en la meua tasca d’investigació, romandrà escrita per
sempre i el teu nom apareixerà en la xicoteta història d’Ontinyent.
Gràcies Ricardo
Comentaris