L'origen del documental "Les Mamàs Belgues”

El passat 11 de novembre vàrem iniciar les tasques per a la gravació del documental. Us he de confessar que no és el meu fort, però vaig gaudir moltíssim d’aquesta experiència; càmeres, focus, micròfons ... L’equip que va vindre a rodar, magnífiques persones, des del director de fotografia, so, càmeres, attrezzo, auxiliars, premsa. Entre tots i totes es va crear un ambient molt casolà on les persones estaven per damunt de tot. El tracte amb la productora fantàstic. I si algú té la culpa de tot açò, és la Diputació de València que ha apostat pel nostre treball que a poc a poc s’ha anat elaborant. Com deia la Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent ens ha facilitat les eines necessàries perquè puguem gaudir d’un documental que intenta recuperar, de la nostra història, un fet que romania en l’oblit. Rescatem un esdeveniment que corria el perill de perdre’s per sempre.

Tota aquesta història del documental va nàixer per l’any 2014 quan quedem Svent i jo per arredonir i  concretar aquesta idea i és quan ve a Ontinyent amb un càmera per a entrevistar a Rosariet amb l’objectiu d’enregistrar el seu testimoni. Tot seguit realitzarem algunes entrevistes més i visitarem altres indrets d’Ontinyent. Allò va durar dia i mig i aconseguirem un material magnífic amb pocs recursos. Férem un documental de baix cost però molt digne i amb una idea clara; recuperar una història oblidada i posar veu als seus protagonistes. Tinguérem greus dificultats per dur-ho endavant, alienes a la nostra voluntat, però al final aconseguirem donar-li el resultat desitjat.

Vàrem ensenyar aquest documental a molta gent; mestresses, metges, joves, professors de la Universitat, policies, historiadors, mestres d’escola, estudiant, universitaris, etc. Tots coincidien en el fet que era un treball magnífic, fet amb poc mitjans però amb molt de missatge. A més a més, des de la Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent apostaren per aquest projecte històric permetent-nos millorar tècnicament el nostre treball.
Però el projecte és un poc més ambiciós. El documental és la tercera pota d’un trípode amb el qual es vol mostrar una investigació històrica d’un fet significatiu materialitzat a la ciutat d’Ontinyent durant la guerra civil. Eixes tres potes donen suport a una història que té uns protagonistes que han estat silenciats durant molts anys i que ara cal recuperar. D’aquesta manera coneixem en nostra passat i contribuïm a construir la nostra història recent.

Hi ha moltes coincidències al voltant d’aquesta investigació que conflueixen per mostrar allò que diferents investigadors, des de fa molts anys, van treballant. Per una banda, el professor Rudy Van Doorslaer que des del CEGESOMA, a Brussel·les, treballa des de fa moltes dècades. Per altra banda, Sven Tuytens s’ha interessat per difondre aquesta qüestió i l’altra persona, qui vos escriu, ha anat investigant, a poc a poc, este fet històric. 

Hem recuperat un treball que haguera queda oblidat en un calaix i qui sap si en algun altre moment haguera tingut l’oportunitat de sortir a la llum.

 Pel que fa a la meua modesta aportació a este projecte, dir que són molts anys els que vaig treballant sobre l’Hospital Militar Internacional. En algunes ocasions de manera intensa i en d’altres no tant per allò de compaginar les obligacions amb les devocions. És a partir de 1998 quan gràcies, Jesús de Guerricabeitia, prenc contacte amb Elsa Rayet qui està treballant en un conjunt d’articles per a la revista Cahiers Marxistes, dedicada al Dr. Albert Marteaux, vertader artífex de la creació de l’Hospital Militar Internacional Belga. En octubre-novembre de 1999 es publica la revista. D’això ja fa setze anys.

 Aquestes coses mai venen soles; publicacions en la revista Alba de l’Ajuntament d’Ontinyent, a la revista Almaig de La Nostra Terra, conferències en la Universitat d’Hivern a Ontinyent, a Alcoi, a València, etc. Com dic jo,“ l’hospital està perseguint-me” i això es tradueix amb un objectiu clar: donar forma a aquest quefer investigador, ara amb un documental, després amb l'exposició i perquè no amb un llibre.