Justament ara fa 80 anys els socialistes belgues varen crear a la ciutat d'Ontinyent l'hospital Militar
Internacional amb el suport de la Internacional Socialista Obrera i el Fons
Internacional de Solidaritat. Les necessitats del conflicte armat exigien la creació
d'aquest hospital i d'una escola d'infermeria per poder disposar
de personal format i atendre les necessitats de la guerra. Vingueren les
conegudes a Ontinyent com "mamàs belgues" ,eren poloneses, belgues, holandeses i d'altres nacionalitats però també hi va haver ontinyentines que
decidiren donar suport als ferits i malalts que lluitaren per la República.
Després de 80 anys tornem a tenir una escola d'Infermeria a Ontinyent i
afortunadament sense la necessitat per la qual es va crear en 1937.
És així com es formaran
joves que en un futur seran infermeres i infermers que treballaran per als
col·lectius més vulnerables, per als malalts, per als ferits i tota persona que
necessite la seua atenció. Amb aquest nou grau universitari els joves
d'Ontinyent en particular i de la resta del país en general, podran rebre una
formació especifica i de qualitat que juntament amb la del grau de Mestre/a en
Educació Infantil, Administració i Direcció d'Empreses i Ciències de
l'Activitat Física i l'Esport cobreixen un ample ventall formatiu. És així com
la comunitat universitària a Ontinyent va prenent cos i consolidant un projecte
amb el qual vaig tenir l'oportunitat de treballar i fer possible que ara siga
una realitat. Afortunadament també he compartit el meu temps i dedicació com a
professor associat a Ontinyent i he tingut la satisfacció de presentar la
primera tesi doctoral a Ontinyent en seu universitària. Crec que tenir la
Universitat a Ontinyent ha estat un projecte important per a la nostra ciutat i
la comarca que ara es concreta amb un nou Grau d'Infermeria. 
No sé si és altra casualitat
però la seu de l'escola d'Infermeria compartirà espai universitari al campus
d'Ontinyent juntament amb altre edifici inaugurat a Ontinyent durant la II
República. És el primer edifici escolar públic creat a Ontinyent i ara seu
universitària. Disposem d'un edifici magnífic per mantenir eixe espai de
memòria format per l'Aula Museu de la II Republicà on des del Departament
d'Educació Comparada i Història de l'Educació, la professora Mª Carmen Agulló,
ha dedicat molts anys de treball i esforços perquè siga una realitat. L'aula
creix i necessita més espai per poder millorar les seues instal·lacions i així
generar les condicions idònies d'estudi i investigació al voltant de l'educació
republicana, contribuint així a la recuperació de la memòria escolar i
educativa.
Com veiem tenim uns espais i
uns llocs que estan plens de memòria, als que s'incorporen d'altres que
reforcen aquest projecte de ciutat universitària, educativa, solidària i ara
memorialista. Ho dic perquè la nova escola d'Infermeria d'Ontinyent,
biblioteca, aula magna, seminari o l'espai que es considere oportú, podria dur per
nom el d'algun fet, persona o circumstància que visibilitzara el col·lectiu de
dones que vingueren a treballar a Ontinyent des de Polònia, Bèlgica, Holanda,
França, i d'altres països europeus durant la Guerra Civil, sense oblidar a les
ontinyentines que també s'incorporaren a treballar a l'Hospital.
És complicat trobar un nom
que poguera reunir a aquest col·lectiu. Sóc sincer, a mi també està costant-me,
no sé quina podria ser la proposta; Vera, Luftig, "mamàs belgues",
Rosariet, Trudel, Remedios Santamaria, Nieves, Ana Korn, Rachel... Són tantes
dones que no sabria per quina decidir-me. La solidaritat va moure a totes i
cada una d'aquestes dones per vindre a treballar a Ontinyent durant la Guerra
Civil. "Dones internacionals" podria la paraula escollida per a
identificar l'aula o Biblioteca, que també són paraules femenines.
Es tracta de retre així
un homenatge a aquestes dones que ara fa 80 anys deixaren els seus països de
procedència amb el compromís d'aconseguir una societat sense diferències, més
solidària i justa.
Comentaris