MADRID, NOM DE DONA

 He tingut l'oportunitat de viatjar a Polònia i conéixer de primera mà  la barbaritat nazi, la degeneració de la humanitat i les brutalitats que som capaços de dur a terme.

https://chidusz.com/stolpersteine-we-wroclawiuswidnicka-jednosci-narodowej/

Visitarem Wroclaw on vàrem localitzar dos stolpersteine, corresponents a la mare i filla que no pogueren fugir de la barbàrie nazi. Millor sort varen tenir el pare i fill que aconseguiren fugir a Estat Units d'Amèrica. Rose Bernstein Treitel i Anita Treitel són dues víctimes recordades a Wroclaw juntament amb d'altres cinc persones que també foren víctimes dels nazis En aquest enllaç podreu trobar més informació sobre aquestes pedres que ens obliguen a reclinar-nos, mostrant així el respecte i record de dues dones que amb 51 i 21 anys foren assassinades.

Carrer Świdnickiej 39, Wroclaw.

Són dues víctimes desconegudes que ara estan presents a l'entrada de la casa on varen viure, on els transeünts anònims, passen de llarg, amb cara d'estranyesa en veure com d'altres transeünts, en aquest cas valldalbaidins, paraven atenció amb aquell cudol. Entenc que eixe havia de ser l'objectiu de col·locar aquella pedra estranya, perquè uns transeünts que també parlaven en llengua estranya dedicaren un instant a fer memòria.

A Ontinyent encara no tenim cap stolpersteine però sí que tenim huit motius per col·locar-ne allà on varen nàixer, treballar o viure, abans de ser deportats als camps de concentració, aquells ontinyentins que patiren la repressió nazi. Uns moriren als camps, d'altres sobrevisqueren i de totes les persones que es té coneixement, voldria destacar una d'elles, sense desmeréixer la resta.

Es tracta de l'única dona nascuda a Ontinyent i morta pels nazis a Auschwitz-Birkenau . Tenia escassament 4 anys, va nàixer el 2 d'agost de 1938 al "chalet internacional" d'Ontinyent". Amb aquesta descripció que ens proporciona el registre civil d'Ontinyent, ens fa pensar que Madrich Berliner va nàixer a "El Pinatar" i no a l'hospital, on sospitàvem que havia nascut. Sa mare, Golda Luftig, va ser una de les infermeres poloneses i jueva que vingueren a treballar a l'Hospital Militar Internacional que els socialistes belgues crearen a Ontinyent. Golda Luftig també va morir a Auschwitz-Birkenau. El pare de Madridch Berliner, Samuel Berliner, conegut també com a Solck Berliner, va lluitar a les Brigades Internacionals.

No es tracta ara d'entrar en detalls, tasca que deixem per a més endavant, sinó de deixar constància i encetar el camí per aconseguir un stolpersteine a Ontinyent amb l'objecte de recordar a totes les persones que sofriren en les seues carns la barbàrie nazi. Em permetreu que pose en primer lloc a Madrich Berliner. En aquella visita al camp d'extermini veiérem les maletes, ulleres, utensilis personals i les sabates amuntegades de les persones assassinades pels nazis. Entre aquelles sabates s'identificaren unes quantes que haurien de pertànyer a xiquets i xiquetes.
De seguida vaig pensar que alguna d'aquelles sabatetes podia ser de Madrich Berline, ontinyentina morta a Auschwitz-Birkenau juntament amb sa mare.  Si el silenci que es conservava a aquella sala s'haguera convertit en so, de ben segur que haguera sigut insuportable. Hi havia moltes nacionalitats en aquell lloc però els rostres dels quals allí estàvem no necessitaven cap llengua per esbrinar quins eren els nostres sentiments. Com jo moltes persones varem  plorar.

Cal recordar allò que va passar per no tornar-ho a repetir. Recordar-ho sempre, cada dia amb iniciatives com aquesta, lluitarem contra la desmemòria, convertint-se en motiu perquè qui ho desconega pregunte, Que vol dir allò que hi ha escrit en un cudol diferent? Aquell cudol ens farà entropessar amb el passat i, aleshores, farem memòria.