I DESPRÉS... SOLIDARITAT

Poc a poc vaig desconbrint les accions solidàries i compromeses d'aquestes dones que vingueren a lluitar contra el feixisme. Han passat quasi huitanta anys desque les conegudes "mamàs belgues" vinguren a Ontinyent. No foren les úniques. Hi va haver un grup de dones holandeses que també s'incorporaren a treballar a l'Hospital Militar Internacional. Les infermeres internacionals aporten un element més pel que fa a l'acció de les dones estrangeres, des d'una vessant transnacional, constituint i a la volta visibilitzant una acció voluntària antifeixista, solidaria i femenina. És així com l'experiència ontinyentina aglutina aquesta experiència, on participaran, com s'ha dit, dones estrangeres però també, ontinyentines, valencianes i de la resta de l'estat espanyol. Esperem, aviat, completar i compartir aquesta aportació solidaria femenina valenciana, on dones d'Ontinyent i de la resta de l'estat espanyol decidiren treballar per la democràcia i lluitar contra el feixisme.

Noticia sobre Stolpersteine d'Isaac Van Bergen

Fa un temps deixaven constància de com aquest fet s'havia incorporat al discurs de la guerra civil amb la participació de la dona, identificant altre espai, com va ser la ciutat d'Ontinyent durant aquests tres anys de guerra, caracteritzada per ser una ciutat refugi i acollidora, on es va propiciar el desenvolupament d'accions solidàries i femenines.

Com déiem abans, altres dones, en aquest cas holandeses, triaren Ontinyent per iniciar la seua acció solidària transnacional. Aquest grup estava format per sis dones i un home: Jenny Schaddele; Noor Diamant; Hany Toni Frucher; Ans Blauw; Maatje Huizinga; Simón d'Ancona i Trudel van Reemst-De Vries.

Noor Diamant la primera per l'esquerra.
De Volksdagblad . 23 de gener de 1986

Marxaren per incorporar-se a les Brigades Internacionals, totes elles amb formació en infermeria. Les cròniques de premsa de l'època indiquen que varen sortir un total de 7 persones malgrat que hi havia previstes 14. Sense identificar la persona entrevistada, s'apunta que aquestes infermeres eren, una de La Haia, dues de Roterdam, dues d'Amsterdam i una de Frisia. Simón d'Ancona serà l'únic home que partirà amb aquest grup.

Hui ens centrarem amb Noor Diamant. Esperem que en un futur pròxim aparega publicat el text on queden recollides les micro biografies de totes aquelles persones que he pogut identificar i que estigueren vinculades a l'hospital militar internacional. No s'han recuperat totes però sí un bon nombre d'elles. L'empresa és costosa i difícil però almenys obrim l'oportunitat de encetar aquest diccionari biogràfic relacionat amb l'Hospital Militar Internacional. En este cas avance algunes dades de Noor Diamant.

Isaac Van Bergen

Noor Diamant

Noor Diamant  pertanyia a una família de socialdemòcrates, partit al qual estava afiliada. Va treballar a l'Hospital Wilhelmina Gasthuis de la Universidad de Amsterdam. Ben Sajet, metge que va estar a l'HOspital Militar Internacional d'Ontinyent , era amic de la família i vinculat 'Medische Commissie Hulp aan Spanje' (Comisión Medical de Ayuda con España). El 22 d'abril de 1937 va viatjar a Espanya via París juntament amb d'altre personal mèdic i sanitari amb l'autorització del govern holandés. En juny de 1937 ingressa en les Brigades Internacionals. Va romandre a Ontinyent fins setembre de 1937 per a després desplaçar-se a Albacete, moment en què s'afilia al PCE per les seues discrepàncies amb els socialdemòcrates però sobretot per què valora positivament el suport de la Unió Soviètica a la República. Va treballar en el servei de Premsa i més tard en el servei sanitari, destinada a l'Hospital número 1 d'Albacete fins al 15 de desembre de 1937 moment en què es traslladada a l'hospital de campanya de la 45 divisió. A finals de 1938, juntament amb altres participants en les BBII tornen als Països Baixos.

Isaac amb la seua filla Chaja

Coneixerà a Isaac Van Bergen, Brigadista Internacional holandés que va perdre un braç en la batalla de Jarama. Tornarà a casa i intentarà desenvolupar una vida normal amb les dificultats de tenir cura i criar a una filla del seu primer matrimoni, amb l'entrebanc de la manca del braç esquerre. La seua activitat solidària continuarà després de la guerra civil de manera que en 1939 va participar en l'organització d'un campament de vacances per a fills de republicans. Tal com apunta el web on queda recollida aquesta informació, es pot observar un fragment d'un audiovisual on es pot veure. Noortje Diamant i Isaac Van Bewrgen

Tots dos es casaren el 21 d'agost de 1940 i Noortje, anomenada així, perquè era molt menuda va acceptar a Chaja, la filla d'Isaac, com si fóra seua.

Isaac va continuar la seua activitat antifeixista unint-se a la resistència. L'agost de 1941 Isaac va ser arrestat a Amsterdam i en novembre del mateix any naix el seu fill Ed. Noortje Diamant va haver d'ocupar-se de dos. Sense saber la data concreta S'apunta com a possible data de la mort d'Isaac el 31 de març de 1944

Gràcies a Kees Rodemburg he pogut assabentar-me que el passat 4 d'octubre es va col·locar un stolpersteine en record d'Isaac Van Bergen. Noor juntament amb altres homes i dones pertanyents a les Brigades Internacionals va poder tornar a terres espanyoles en 1986. Cinquanta anys després d'haver vingut a terres ontinyentines per a treballar a l'Hospital Militar, morirà l'1 de maig de 1987, data significativa per totes les dones i homes que vingueren a lluitar contra el feixisme a Espanya.

Compartisc amb tots vosaltres, malgrat l'entrebanc idiomàtic, aquesta notícia on podem escoltar a la filla d'Isaac a la volta que es pot gaudir d'unes imatges que deixen constància del compromís solidari d'aquest matrimoni.
PD: Aviat hom podrà gaudir de molta més informació en la publicació del llibre al voltant de l'Hospital Militar Internacional.
Ací podeu veure la pel·lícula on apareixen Noor i Isaac.