COL·LEGI NACIONAL DE CECS. DE MADRID A ONTINYENT (1936-1939)

Ja fa un bon grapat de temps que no actualitze el bloc. L’Hospital Militar Internacional va ser la meua primera aportació per tal d’iniciar aquell bloc amb l’objectiu de mostrar aquelles investigacions personals que podien aportar continguts, imatges i reflexions al voltant de la ciutat d’Ontinyent durant la Guerra Civil i des d’una perspectiva de ciutat de rereguarda.

Com he dit ha passat un temps des de les primeres aportacions. Durant eixe temps he decidit iniciar els meus estudis de doctorat. El darrer curs he presentat el meu treball d’investigació al voltant del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid que va romandre a Ontinyent durant la guerra civil.

Tot seguit expose la introducció del meu treball en la que s’inclou alguna fotgrafia.

“Durant el curs 1987-88 vaig realitzar un treball de recerca i investigació al voltant de l’educació a Ontinyent durant la II República, així m’ho exigia l’assignatura Història de l’Educació II. En aquell moment estava matriculat en el quart curs per a l’obtenció de la llicenciatura en pedagogia per la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de Valencia.

Aquell primer treball d’investigació va despertar el meu interès per continuar la tasca encetada. Corria l’any 1989 i ja havia finalitzat els meus estudis universitaris. L’any següent, l’Ajuntament d’Ontinyent va convocar les II Beques d’Investigació d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, convocatòria a la que vaig presentar un projecte d’investigació, amb la fortuna d’aconseguir una de les dues beques que es varen concedir. Gràcies a esta iniciativa municipal vaig poder gaudir de l’esmentada beca al temps que aquell treball d’investigació va ser publicat amb el títol “Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República”.

Amb el pas dels anys he continuat desenvolupant certa tasca investigadora però caracteritzada, principalment, per la seua discontinuïtat en el temps, ara bé, centrada en l’àmbit històricoeducatiu i en el marc geogràfic de la ciutat d’Ontinyent.

Arribat a este punt, conscient de la necessitat de posar un poc d’ordre i disciplina acadèmica en tot allò que venia desenvolupant durant tant de temps, prenc la decisió de matricular-me en el doctorat Estudis Socials i Polítics de l’Educació, al Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Este i no altre ha estat el motiu principal pel qual he iniciat els meus estudis per a l’obtenció del doctorat.

Una volta superats els diferents mòduls en la fase de docència, calia desenvolupar un treball d’investigació. En eixe moment vaig decidir que el treball s’havia de centrar en el període de la Guerra Civil Espanyola, acotat a l’espai geogràfic de la ciutat d’Ontinyent, aleshores ciutat de reraguarda. A més a més, i baixant un poc més el nivell de concreció de la meua investigació, vaig creure convenient centrar-me en l’acció educativa que es va desenvolupar a la ciutat d’Ontinyent durant els tres anys de Guerra Civil envers el alumnes cecs provinents del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid.

Tot este plantejament de recerca i investigació ve motivat per què en la meua tasca investigadora, prèvia a la meua condició de doctorant, vaig trobar un llistat de xiquets i xiquetes refugiats a la ciutat d’Ontinyent durant la Guerra Civil, conservat a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent, entre els quals apareix el llistat d’alumnes i professors del Col•legi Nacional de Ces de Madrid.

Decidit quin era l’objecte de la meua investigació, vaig passar a la recerca bibliogràfica per conèixer que podia haver publicat al voltant del què volia investigar. En este sentit la recerca, la vaig dirigir cap a aquells arxius on pogueren conservar dades i documents, sobretot pel que fa a l’obtenció d’informació provinent de les fonts primàries.

Així mateix també vaig creure convenient orientar la recerca cap a la premsa escrita dels anys trenta, per tal de conèixer quina va ser la presència del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid en la premsa diària d’esta dècada, amb la fortuna de que la Biblioteca Nacional conserva exemplars de diferents periòdics i revistes en que arreplega noticies i reportatges del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid.

Esta recerca hemerogràfica va permetre encetar-ne d’altra dirigida cap a les fonts gràfiques que podien facilitar i proporcionar dades per a la meua descripció i anàlisi, tot i que les fonts hemerogràfiquies ja proporcionaven registres fotogràfics amb important valor i utilitat en la meua investigació. Sobretot l’accés a d’altra publicació, pràcticament en la seua totalitat gràfica, va permetre considerar l’ús de la fotografia com altre element destacable en la meua investigació. Gaudir d’unes imatges dels espais i moments de l’activitat educativa i quotidiana del col•legi, ha estat d’una gran utilitat en la present investigació, la qual cosa ha complementat les dades aconseguides en altres fonts tant primàries, com secundaris i de caràcter escrit com oral.

Altra font que he utilitzat i que han sigut de vital importància són les fonts orals sobretot alhora de conèixer de primera mà les experiències, impressions i records dels protagonistes, principalment dels alumnes. De tota maner, en el següent capítol dedique un poc més d’espai i temps a l’explicació respecte de la metodologia i les fonts utilitzades en el present treball d’investigació.

Una volta exposades la procedència de les fonts d’investigació he cregut convenient explicar com he estructurat el treball, el qual es concreta amb diferents apartats seguint una línea cronològica. La meua intenció, en esta descripció cronològica, era mostrar el Col•legi Nacional de Cecs de Madrid com a institució, com una proposta i iniciativa pedagògica, centenària, amb una intervenció envers els cecs, distinta i innovadora, i que, per circumstàncies de l’esdevenir bèl•lic, tria les terres ontinyentines per continuar el seu projecte educatiu i social destinat als xiquets i xiquetes invidents.

Primerament s’inicia el treball amb una xicoteta ressenya històrica dels orígens del centre educatiu per a després prendre atenció a la dècada dels anys trenta. Descriuré el centre atenent qüestions educatives i pedagògiques, sense perdre de vista tot el que suposava desenvolupar els serveis pedagògics i mèdics del centre, amb tota la seua vessant organitzativa, tant acadèmica com administrativa. Com veurem més endavant hi ha un aposta per abandonar el model mèdic i abraçar el model educatiu pedagògic, alhora de dissenyar l’acció i intervenció educativa de cara als invidents.

He cregut convenient destacar la influència de les beques de la “Junta de Ampliación de Estudios” en alguns professionals del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid i per tant en la mateixa institució educativa, dedicada a la formació tant escolar com professional dels cecs. Esta influència queda reflectida en el document que regulava el col•legi, al temps que en la formació dels professors i metges de l’equip docent i mèdic del col•legi. El Col•legi Nacional de Cecs de Madrid tenia una clara intenció de modernitzar l’atenció educativa, mèdica i social de les persones que patien ceguesa, coincidint plenament amb els interessos de renovació i innovació educativa i cultural defensats per la “Junta de Ampliación de Estudios”.

Continuant amb este recorregut cronològic de caràcter genèric, fugint del típic llistat de dades, arribem als inicis de la guerra civil. És el moment en què s’inicia l’evacuació del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid, essent Ontinyent, com s’ha dit, l’espai geogràfic idoni per a evacuar als alumnes del centre en qüestió. Arribat a este punt, és l’ocasió per descriure com Ontinyent, es converteix en una ciutat de reraguarda, sobretot pel que fa al suport i acolliment de la població evacuada i refugiada. Són moments difícils per a tots, la ciutat s’ha d’adaptar a l’ increment important de població com a conseqüència dels desplaçats de guerra. És en este context on cal situar els alumnes del Col•legi Nacional de Cecs de Madrid.

Des del primer moment, el Col•legi Nacional de Cecs, va iniciar amb normalitat les seues activitats docents i formatives, al temps que va haver d’incorporar una funció més; la protectora. S’havia de garantir la vida de tots els xiquets i xiquetes amb ceguesa i que en el moment d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, estaven matriculats al Col•legi Nacional de Cecs.

Romandran a Ontinyent durant tres anys fins que arriba la fi de la guerra, moment de tornar a Madrid. És el moment de les depuracions, de les detencions i de l’angoixa per no saber el que podia passar. Professors i metges havien de ser depurats i els alumnes havien de tornar a l’edifici que deixaren en 1936 a Madrid, per reiniciar una nova vida, amb o sense la família. Les coses canvien de forma radical en tots els sentits, tota referència a l’època republicana desapareix i s’implanta un nou sistema polític, un nou ordre i per tant un nou sistema educatiu. La dictadura de Franco vorà en l’educació, un element important per poder legitimar el seu ideal polític, al temps que estarà fortament lligat a l’educació religiosa. L’escola es el lloc ideal per poder fer realitat este objectiu, essent el Col•legi Nacional de Cecs, una mostra més del que estem dient.

(Fotografies de CRÒNCIA. 26 DE SETEMBRE DE 1937)

Veg: El Colegio Nacional de Ciegos. Otra ilusión perdida en  http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2962639