El proper 7 de novembre es
presenta el darrer treball que he realitzat. “El Col·legi Nacional de Cecs. De
Madrid a Ontinyent (19136-1939)” és una tasca de recerca encetada fa un grapat d’anys
i que amb el suport de l’Associació de Veïns El Llombo s’ha pogut publicar. M’ha
permès obtenir part del doctorat que he desenvolupat i que en breu, tal volta,
defensaré a Ontinyet.
Tot
seguit us deixe amb la introducció del treball. Gràcies a tots els que heu fet possible
que este treball siga una realitat. Gràcies
Introducció
Ontinyent
es va caracteritzar durant la Guerra Civil espanyola per ser una ciutat de
rereguarda, lluny del conflicte bèl·lic on es van desenvolupar un conjunt
d’accions de suport al govern de la República. El no patir els efectes dels
bombardeigs feixistes va propiciar que es poguera respirar certa tranquil·litat
i gaudir de seguretat, fet que va permetre que s’instal·lés un Hospital Militar
Internacional, que s’ubicaren fàbriques destinades a la producció d’armament i
munició i, sobretot, que fora un lloc on aquelles persones que fugien dels
efectes de la guerra trobaren seguretat i mínimes garanties per sobreviure.
Des
d’aquesta perspectiva, i atenen a les diferents iniciatives, tant
governamentals com d’organitzacions sindicals i d’entitats estrangeres,
s’instal·laren en territori lleial, un conjunt de colònies escolars amb la
finalitat de protegir als infants provinent de zones on el conflicte bèl·lic
posava en perill les seues vides.
En
el cas d’Ontinyent, totes les colònies que es van instal·lar depenien econòmicament
i organitzativament del ministeri d’Instrucció Pública. Sis colònies foren les
que hi hagué a Ontinyent, de les quals ens centraren en la que va ocupar el balneari
de La Salud, on es va ubicar el Col·legi Nacional de Cecs de Madrid.
A
partir d’aquestes consideracions, l’objecte del treball que ara ens ocupa, es
centra en l’estudi i recerca al voltant del centre educatiu per a cecs que es
va ubicar a Ontinyent durant els tres anys de Guerra Civil.
En
un primer moment, la investigació es va centrar en la recerca de la premsa
escrita dels anys trenta per tal de conèixer quina va ser la presencia del
col·legi en les publicacions diàries de l’època, amb la fortuna de que la
Biblioteca Nacional de España conserva exemplars de diferents periòdics i
revistes on s’arrepleguen noticies i reportatges de l’esmentat centre.
Aquesta
recerca hemerogràfica va permetre encetar-ne d’altra, en este cas dirigida cap
a les fonts gràfiques que podien facilitar i proporcionar més dades. Els registres
fotogràfics han sigut de gran utilitat, al temps que suposen un valor afegit a
aquesta
investigació. Sobretot l’accés a d’altra publicació, pràcticament en la seua
totalitat gràfica, va permetre considerar l’ús de la fotografia com altre
element destacable en el present treball. Gaudir d’unes imatges dels espais i
moments de l’activitat educativa i quotidiana del col·legi, ha estat d’una gran
utilitat en la present recerca, la qual cosa ha complementat aquelles dades
aconseguides en altres fonts tant primàries, com secundaris i també a aquelles
tant de caràcter escrit com oral. Pel que fa a l’ús de les fonts orals,
destacar que ens han permès conèixer de primera mà les experiències,
impressions i records dels protagonistes, sobretot dels alumnes del centre.
El
present treball que ara presentem l’hem estructurat en diferents apartats
seguint una línia cronològica, amb l’objectiu de mostrar, analitzar i descriure
el col·legi de cecs com a institució, com una proposta i iniciativa pedagògica,
centenària, amb una intervenció envers els cecs, distinta i innovadora, i que
per circumstàncies de l’esdevenir bèl·lic, tria les terres ontinyentines per
continuar el seu projecte educatiu i social destinat als xiquets i xiquetes
invidents.
S’inicia
el treball amb una xicoteta ressenya històrica dels orígens del centre educatiu
per a després prendre atenció a la dècada dels anys trenta. La descripció del
centre abraça qüestions educatives i pedagògiques, sense perdre de vista tot el
que suposava desenvolupar els serveis assistencials i mèdics del centre, amb
tota la seua vessant organitzativa, tant acadèmica, administrativa com sanitaria.
S’ha cregut convenient destacar la influència
de les beques de la Junta para Ampliación
de Estudios, de les quals alguns professionals del Col·legi Nacional de
Cecs de Madrid van gaudir. Aquesta influència queda reflectida en el document
que regulava el col·legi, al temps que en la formació del personal que formava
l’equip docent i mèdic del centre. El col·legi tenia una clara intenció de
modernitzar l’atenció educativa, mèdica i social de les persones que patien
ceguesa, coincidint plenament amb els interessos de renovació, innovació
educativa i cultural defensats per la Junta
la Junta para Ampliación de Estudios.
Continuant
amb aquest recorregut cronològic arribem als inicis de la Guerra Civil. És el
moment en què s’inicia l’evacuació del centre, essent Ontinyent, com s’ha dit,
l’espai geogràfic idoni per a evacuar als alumnes del centre. Són moments
difícils per a tots, la ciutat s’ha d’adaptar a l’ increment important de
població com a conseqüència dels desplaçats de guerra, context on cal situar
els alumnes i professionals del col·legi.
Romandran
a Ontinyent durant tres anys fins que finalitze la guerra, moment de tornar a
Madrid. Arribaran les depuracions, les detencions i el sentiment l’angoixa per
no saber el que podia passar. Els alumnes havien de tornar a l’edifici que
deixaren en 1936 a Madrid, per reiniciar una nova vida, amb o sense la família.
Les coses canvien de forma radical en tots els sentits. Tota referència a
l’època republicana desapareix i s’implanta un nou sistema polític, un nou
ordre i per tant un nou sistema educatiu. La dictadura de Franco veurà en
l’educació, un element important per poder legitimar el seu ideal polític, al
temps que estarà fortament lligat a l’educació religiosa. L’escola es el lloc
ideal per poder fer realitat aquest objectiu, essent el Col·legi Nacional de
Cecs, una mostra més del que s’està dient.
Comentaris