 |
| Ignacio Plaza. Talavera de la Reina. 15.01. 2016. |
Ontinyent, Villanueva de la Cañada i Talavera de la Reina. Eixe és el camí que hem hagut de fer per poder conéixer, entrevistar i recuperar, pèr a la memòria col·lectiva, el testimoni de Ignacio Plaza.
Com molts de vosaltres ja sabeu, estem treballant amb un documental al voltant de l’Hospital Militar Internacional que varen crear els belgues (socialistes) a Ontinyent durant la Guerra Civil. Encara no s’ha presentat públicament i ja estem tenint magnífics resultats. No vull pensar quan tots i totes puguem gaudir del treball realitzat, que està sent possible gràcies a la Diputació de València. En eixe moment i dies després tindrem una allau de telefonades, emails i comentaries al voltant de l’hospital. Encara no s’ha fet públic el documental i ja ens han telefonat des de Talavera de la Reina.
Efectivament, abans de Nadal ens va telefonar Ignacio Plaza, (mestre) de 99 anys que va estar treballant a l’Hospital Militar Internacional com a transfusor de sang. Imagineu-vos la cara de sorpresa que vaig fer en el moment en què sóc conscient d’aquest fet. Aquell diumenge de desembre de 2015, a les 11 de la nit, no podia donar crèdit el que estava escoltant.
Al mateix temps que parlava amb ell, li enviava a Sven, el meu amic i company en el projecte del documental, WhatsApp per trenir-lo informat i compartir immediatament està experiència. Era tal la sorpresa i l'alegria de poder parlar amb un home que havia treballat a Ontinyent, a l’hospital militar, que havia conegut a “les mamàs belgues” i que estava a l’altra part del telèfon.
De seguida organitzarem una visita. El 15 de gener havíem quedat amb Ignacio en sa casa, a Talavera de la Reina. Prèviament vaig passar per Villanueva de la Cañada, havia quedat amb Sven Tuytens. Férem nit a casa de Sven i al sant demà, tots tres, Sven, Luisa i jo cap a casa d’Ignacio. Si alguna cosa he de dir de la gent del poble de Talavera de la Reina, és la seua hospitalitat, amabilitat i desinterés per ajudar-nos a l'hora de poder completar la informació que ens facilitava el GPS , per poder arribar a casa d’Ignacio. Un veí va fer, fins i tot de policia local, dirigint el trànsit, per indicar correctament la direcció on anàvem. El sabater que treballava a la planta baixa d’on vivia Ignacio ens va confirmar que no ens havíem equivocat.
Toquem el timbre, contesta un home i ens diu que no, que ací no viu però que és la porta del costat. Ens obri la porta del carrer i podem accedir fins casa d’Ignacio que ens rep. És un home major, efectivament, centenari, amb moltes ganes de viure, ple d’energia i amb una memòria increïble, que molts voldríem per a nosaltres. Amable, atent i disposat a ajudar-nos en el nostre propòsit. Ens acompanya la seua dona i mentre Sven prepara la càmera i jo trac les meues notes per a fer l'entrevista , pràcticament ell ja havia començat a parlar, a comptar el que ell li venia a la memòria.
Des de les 10.30 fins a les 13 hores estiguérem en sa casa, cables pel mig, preguntes, fotografies records i sobretot gratitud per la seua part. Ens va signar un llibre per a cada un, però tots diferents. Relats, memòries i poesia escrita per un home mestre republicà, que ara està estudiant història a la UNED. És un magnífic exemple de superació personal, d’un home que va nàixer camperol, va estudiar batxiller, va obtenir el títol de mestre, va superar una guerra civil, una dictadura i encara hui ens dóna lliçons de vida. Gràcies Ignacio.
 . |
| Ignacio Plaza amb Sven Tuiytens i Joan J. Torró. Talavera de la Reina. 15.01.2016 |
Comentaris