Eixe ha sigut el trajecte que ha realitzat el documental en
les darreres dues setmanes. El passat 1 de desembre a la
London School of Economics on vàrem poder gaudir de la projecció del documental
amb l'expert i especialista de la Guerra Civil, Paul
Preston amb qui vaig poder parlar amb normalitat amb la llengua que ús escric.
Linda Pleafermen, a qui vaig vaig conèixer en juny del 2015 a
l'Institut d'Història de la Medicina de València, va introduir i precedir la
intervenció de Svent Tuytens, director del documental.
Érem poc més d'unes quaranta persones en un espai menut però ple de coneixement i molts llibres escrits en castellà i català. Lluïsa la meua dona i Jesu la seua germana complirem amb la puntualitat anglesa, vàrem ser els primers a arribar. Mentre la sala s'omplia de gen, vaig poder donar una ullada als llibres, mira per on, la meua atenció es va dirigir cap a un col·leccionable publicts fa uns anys pel diari Levante, al voltant de la guerra Civil. Per a més coincidències sobreeixia, com si fos l'últim llibre que varen agafar, el número 10 on es va publicar el primer article que vaig escriure sobre l'hospital militar internacional d'Ontinyent.
Però la cosa no s'acaba a Londres, continua a València.
Catorze dies després el documental es va projectar a la Nau, al centre cultural
de la Universitat de València, en el marc del 80 aniversari, València Capital
de la República. A més a més, el documental va permetre que un grup
d'estudiants d'Erasmus, de la mà d'Antoni Tordera poguera desenvolupar una
actuació teatral al voltant de la guerra civil que com excusa va aconseguir
qüestionar i denunciar les barbaritats que any rere any, dècada rere dècada i
segle rere segle, venen repetint-se amb les guerres i els conflictes armats que
provoquen la fugida de les persones a la recerca de terres més segures. Esgarrifosa
va ser l'experiència dels espectadors d'aquella "Guerra Civil europea
1936-2016" com més de trenat persones ens vàrem amuntegar, ens tocàvem els
uns als altres, on sentíem el respirar del que estava al nostre costat...
Visonavem un vídeo en un espai que simulava una menuda pastera, de les que
s'enfonsen al mar.
Crec que l'aportació de Tordera ha estat magnifica no sols
per dur endavant aquesta aposta innovadora des de la part teatral sinó també
perquè va conjugar el cinema, el col·loqui i el cinefòrum, amb una visió crítica una reflexió al voltant del conflicte armat de 1936 a l'estat espanyol fins arribar a l'actualitat reflectida en una denuncia a les guerres, al desplaçament forcat de les persones, sobretot pels conflictes armats.
Es tracta no sols de denunciar eixa manca de decissió i resposta decidida de les persones per evitar aquesta situació. Amb propostes com la de Antoni Tordera reconstruim la memòria perduda, esborrada i negada però a la volta pedagogia de la memòria, amb projeccions als centres educatius i ara a la Universitat. En aquella representació aconseguirem provocar sentiments i descobrir una realitat que algun estudiant veï d'Ontinyent i amb la condició d'Erasmus, desconeixia la seua història més propera. Una alumna italiana es va quedar sopresa al conèixer la participació de l'exercit italiana durant la Guerra Civil en favor del feixistes.
 |
| Joan J. Torró, Sven Tuyten, Lida Palfreeman i Paul Preston |
Érem poc més d'unes quaranta persones en un espai menut però ple de coneixement i molts llibres escrits en castellà i català. Lluïsa la meua dona i Jesu la seua germana complirem amb la puntualitat anglesa, vàrem ser els primers a arribar. Mentre la sala s'omplia de gen, vaig poder donar una ullada als llibres, mira per on, la meua atenció es va dirigir cap a un col·leccionable publicts fa uns anys pel diari Levante, al voltant de la guerra Civil. Per a més coincidències sobreeixia, com si fos l'últim llibre que varen agafar, el número 10 on es va publicar el primer article que vaig escriure sobre l'hospital militar internacional d'Ontinyent.
Les preguntes i posterior col·loqui varen enriquir l'acte. Hi havia
gent de la perifèria de València, catalans... sembla que estàvem a casa però
eren a Londres. L'experiència va ser enriquidora. Havíem aconseguit dur a
Londres un projecte valencià, d'Ontinyent i que un dels principals hispanistes
s'havia fixat amb el treball realitzat . Es una mostra més, és una
evidència i no una opinió de com l'hospital Militar Internacional d'Ontinyent
és ja present en el discurs de la guerra civil, entrant de la mà de Paul
Preston. Crec que no es pot tenir millor padrí.
 |
| Linda Palfreeman, Sven Tuytens i Paul Preston |
 |
| Antoni Tordera, Gullermo Palao Vicerrector d'INternacionalització i Cooperació, Isabel Garcia Delegada de Joventut, Esport i Igualtat de la Diputació de València i Sven Tiutens director del docuemtal Les mamàs belgues |
 |
| Antoni Tordera, Joan J. Torró i Sven Tuytens |
Es tracta no sols de denunciar eixa manca de decissió i resposta decidida de les persones per evitar aquesta situació. Amb propostes com la de Antoni Tordera reconstruim la memòria perduda, esborrada i negada però a la volta pedagogia de la memòria, amb projeccions als centres educatius i ara a la Universitat. En aquella representació aconseguirem provocar sentiments i descobrir una realitat que algun estudiant veï d'Ontinyent i amb la condició d'Erasmus, desconeixia la seua història més propera. Una alumna italiana es va quedar sopresa al conèixer la participació de l'exercit italiana durant la Guerra Civil en favor del feixistes.
Eixe mateix dia vaig aconseguir llegir la crítica del
documental que Alfred Ramos va publicar i que reproduïsc un fragment de la seua crítica;
"El curtmetratge filmat a la ciutat d'Ontinyent i
Xàtiva, ben fotografiat, dotat d'un ritme viu i d'una adequada banda sonora, és
ric en testimonis orals i en l'ús de materials de l'època, entre els quals
sobresurten imatges d'altres films, fotografies i documents contemporanis,
combinats amb seqüències de ficció que recuperen el moment. El mateix edifici
franciscà, l'antic hospital, es converteix en un element dramàtic i
testimonial"
Alfred Ramos.
SAÓ. ANY XI. Núm.416
Malgrat els entrebancs
Malgrat els entrebancs
Comentaris