Han passat trenta-cinc dies del 2017 i ja tenim unes quantes
projeccions del documental. Les classes de batxillerat de l'IES Jaume I han
acollit amb molta calidesa i una excepcional acceptació, malgrat que la nevada
del 18 de gener la va destorbar.
Moltes emocions i alguna llàgrima entre els professors que
ens varen acompanyar i amb interessants aportacions dels alumnes que quedaven
sorpresos en conéixer que al seu poble durant la Guerra civil hi havia un
hospital militar creat per la solidaritat internacional. Un dels alumnes va
descobrir que, mentre va ser alumne intern del Col·legi La Concepció, va dormir
en un dels llits de l'hospital i que es va banyar, durant els mesos de caliu, en
la piscina. Una mostra més com en l'actualitat, no es coneix aquesta
història.
En altra de les sessions, una professora m'explicava que "el meu avi era
ferroviari a l'estació de Xàtiva, el dia d'abans del bombardeig, tenia el dia
lliure però el cap de l'estació li va proposar que ho canviara de manera que 12
de febrer de 1939 va lliurar".
La ciutat de Xàtiva va acollir la projecció del documental
el 3 de febrer dins dels actes que va organitzar l'Ajuntament en homenatge a
les víctimes del bombardeig de l'Estació de trens en 1939. Es va projectar en documental a la sala de
columnes de la casa de cultura per a després inaugurar dues exposicions una de
fotografies de Centelles, d'altra d'Antoni Miró
sobre l'Hospital sueco-noruego d'Alcoi.
La sala on es va projectar estava de gom a gom amb la
presència del president de la Generalitat Valenciana, l'alcalde de Xàtiva i
representants polítics de la corporació. En aquella
presentació va assistir Sven Tuyten que va dirigir unes paraules al públic
present i les meues que tot seguit reprodueix:
(Després de donar les gràcies respectives vaig afegir)
Una última reflexió o valoració que m'agradaria compartir:
Una última reflexió o valoració que m'agradaria compartir:
 |
| Intercanvi de paraules amb el President de la Generalitat, Ximo Puig, l'alcalde de Xàtiva i el regidor de cultura |
Per una banda s'ha considerat el documental com recuperació
de la memòria i per tant com eina alhora de construir coneixement. Així es va
recollir en la Universitat de Ginebra a Suïssa al mes de novembre en la
Conferència "Guerrers sense armes . Acció Humanitària durant la Guerra
Civil i l'exili Republicà"
També en la Universitat Jaume I de Castelló va projectar el
documental en el seminari "Memòria Històrica educativa, gènere i innovació
educativa" que tenia per finalitat el fet de repensar l'educació des de la
pedagogia del record:
• Evitant la justificació de la barbàrie
• Visibilitzant les víctimes
• Fomentant la democràcia
 |
| Agullent. |
La Universitat de València també va acollir la projecció del
documental en La Nau de València dins de les activitats d'Escena Erasmus on els
alumnes d'alertes universitats europees protagonitzaren una intervenció teatral
i participaren després de la projecció, en el col·loqui que a l'efecte es va
organitzar. Tinguérem l'oportunitat de compartir aquesta experiència amb els
estudiants universitaris gràcies a iniciatives com la que va dur endavant el
professor Dr. Tordera amb "1936-2025 La guerra civil Europea ha
empezado". Es va posar de manifest com amb la realització del documental
Les mamàs belgues es donava l'oportunitat de fer pedagogia de la memòria.
Per últim m'agradaria destacar la tasca que estem duent Sven
a Madrid en el Lycee Francés i jo a Ontinyent als instituts d'ensenyament
secundari, fent efectiva eixa pedagogia de la memòria, eixa pedagogia del
record amb la projecció del documental, i pròximament també de Xàtiva, amb una
clara intencionalitat, és a dir recuperar la memòria democràtica i
visibilitzar-la entre els més joves."
Aquestes paraules, les quals tenia ja preparades i acurtades
perquè així ens ho varen fer saber des de l'organització, coincidiren amb les que va pronunciar el regidor de
cultura xativí en fer valdre la necessitat d'involucrar als més joves en
aquestes iniciatives.
Al sendemà vaig participar en la projecció que l'Ajuntament
d'Agullent, vesprada en què a Bocairent s'estava celebrant l'entrada de Moros i
Cristians. A la televisió s'estava projectant el premi Goya 2017. Malgrat
aquesta coincidència d'actes, més de setanta veïns i veïnes d'Agullent
prengueren la decisió de conéixer aquesta història. La sorpresa me la vaig
endur jo en comprovar que a la sala hi havia un bon grapat d'ontinyentins i
ontinyentines que desplaçats fins a Agullent, decidirien passar la vesprada amb
nosaltres.
Com és habitual, després en el col·loqui, va haver-hi
una aportació molt rica i que , com en altres pobles de la comarca, ens aporten
històries menudes però plenes de significat i importància per a aquelles
persones que, aleshores xiquets, es desplaçaven des d'Agullent fins a Ontinyent per veure a les infermeres belgues banyares en les aigües
fredes del riu Clariano.
 |
| Àngel Beneito, Antoni Miró, Ximo Puig, President de la Generalitat Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva i Jordi Estellés |
Comentaris