He tingut la sort de col·laborar amb l'Ajuntament alhora de dotar de contingut aquest nou espai de la memòria històrica i democràtica d'Ontinyent. L'objectiu que m'he plantejat en aquest espai de guerra és el de contribuir amb un discurs on quede reflectit el suport de la ciutat d'Ontinyent les persones, allunyada del front però amb la por i la possibilitat, cada vegada més a prop, de patir els efectes de les bombes.
Efectivament Ontinyent es converteix en ciutat refugi, ciutat acollidora on els més dèbils, els més vulnerables troben protecció. La por sempre estava al damunt, pendents del cel i el soroll dels avions feixistes que en qualsevol moment podien deixar caure sobre Ontinyent les seues bombes. Afortunadament aquesta circumstància no es va produir.
Des d'aquesta perspectiva i sempre utilitzat l'espai que ens aporta la proximitat del refugi al riu, hom recupera la vida d'una ciutat que sempre ha viscut de cara al riu. Si abans era la indústria que demanava la força de l'aigua per poder moure les seues màquines, si utilitzàvem l'aigua, per a fer més productiva l'horta del Llombo, ara podem recuperar aquest espai com un element més per repensar la vida cultural de cara al riu.
Amb aquest espai es pot reflexionar al voltant dels efectes de les guerres sobre les persones, sobre les ciutats, com es vivia el dia a dia, quina era la quotidianitat d'una ciutat com la d'Ontinyent que disposava dels serveis, recursos i capacitat de reacció davant de les adversitats de la guerra, com ho podia fer altres ciutats molt més grans i importants.
El contingut d'aquest refugi l'he pensat sempre com una posada en valor dels esforços d'un poble , d'una gent que volia mantenir la seua existència i vetllar per la vida, valor més apreciat que hom pot conservar.
A poc a poc, parlar de la Guerra Civil a Ontinyent, inclou un discurs que ha d'anar més enllà del fet bèl·lic per incloure qüestions com l'atenció a la població més vulnerable que venia fugint de les bombes feixistes a la cerca de refugi a terres ontinyentines. Com sempre dic, i crec que s'està aconseguint, s'ha de parlar de la Guerra Civil amb normalitat i sempre atenent a l'objectivitat i rigorositat. A més a més, en aquest discurs s'inclou un element nou. És a dir, visibilitzar el suport europeu a la II República i la lluita contra els totalitarismes de la mà dels sindicats europeus, en especial dels belgues i britànics , sobretot amb la creació de l'Hospital i el que eixe fet comporta, l'existència de queviures en moments de mancances.
Sense perdre de vista que a Ontinyent hi havia altres serveis de suport al Govern de la República , amb aquest refugi es pot incloure eixe element que ens permeta definir els espais de la memòria i facilitar la creació d'un itinerari històric, memorialista sempre des d'un vessant didàctic i pedagògic. Es poden identificar els espais de producció envers la indústria bèl·lica, els hospitals i centres sanitaris destinats per a la recuperació dels soldats, els espais culturals i d'oci per entretenir a la població tan civil com militar, deixant clar que el perill era real, l'endemà qualsevol podia perdre la vida.
Aquesta identificació inclou també els espais escolars i formatius així com l'ús de diferents edificis des de l'acció política. No menys interessants són les col·lectivitats industrials i agrícoles. En definitiva és una tasca que a poc a poc podrem anar desenvolupant oferint un turisme cultural que conjuga la recuperació de la memòria històrica amb altres sectors productius ontinyentins com són la gastronomia i l'oci.
Un exemple del que estic dient és la música que permet involucrar als músics ontinyentins, joves i no tan joves, en una proposta innovadora i distinta, apostant per la memòria històrica com a element creatiu i de recuperació. Això es va aconseguir en la II Setmana de la Memòria Democràtica d'Ontinyent.
Altra proposta, encara que dificil d'aconseguir, seria que els instituts d'ensenyament secundari incloguren la memòria democràtica dins del seu curriculum i aprofitaren aquest espai i intinerari de memòria com una activitat didàctica fent un ús pedagogic dels elements i espoais que disposem a Ontinyent.
Com veiem són moltes les alternatives que ens poden aportar i sempre des d'un vessant distint i innovador, distinta a la típica conferència de l'expert, exposició o documental. És una tasca que s'ha encetat i que a poc a poc caldrà anar construïnt i incorporant noves institucions i organismes com ho pot ser la Universitat de València, l'Institut d'estudis de la Vall d'Albaida i per suposadament la Conselleria d'Educació.
per demanar que no siga.
Comentaris