 |
| Amb Eva Muggli a la biblioteca |
 |
| Otto Muggli |
Pot ser, hui la meua crònica no
siga d'interés per a ningú quan des de Catalunya s'està produint un fet
històric. Compartiré aquesta història amb tots i totes, història que va de gent
vinguda des de terres internacionals a lluitar per la llibertat, la solidaritat
i la igualtat de les persones davant d'un règim dictatorial i feixista
Com dic aquesta història va d'una dona que quasi més de huitanta anys despres, viatja
a Ontinyent per conéixer l'espai democràtic en el qual va viure son pare. Eva
Muggli és la filla d'Otto Muggli que va residir a l’Hospital Militar
Internacional d’Ontinyent, durant la Guerra Civil.
Eva Muggli es va posar en
contacte amb mi fa unes setmanes i hui ha vingut a ma casa, ha estat amb la
meua dona i hem pogut compartir emocions intenses. Hem segut testimoni de com una
dona, a la recerca de la història de son pare, un brigadista internacional,
ha pogut passejar pels passadissos del Col·legi La Concepció, antic Hospital
Militar Internacional.
 |
| Eva a casa compartint la foto del seu pare |
Mentre
caminava observava els detalls més impensables, examinava les fotografies en
els passadissos d'accés al pati, escoltava atentament, mostrant la seua
sorpresa, quan li explicava que el cor de l'església es va convertir en quiròfan, etc.
No parava exclamar la seua sorpresa que l'hospital on va estar son pare fora
tan gran. Bocabadada s'ha quedat en veure la magnífica biblioteca del col·legi,
sobretot poder accedir als llibres de la biblioteca de l'hospital. Algun d'aquells llibres va estar en les mans de son pare.
Hem dinat
Antonio, l’acompanyant d’Eva, Lluïsa i jo. Hem degustat menjar cassolà en un
restaurant de la ciutat, allí mateix ens ha mostrat la foto de son pare i l’interès
que li havia mostrat el documental “Les mamàs belgues”.
Lamentava la
tardança a interessar-se per allò que son pare va fer fa huitanta anys.
Lamentava no poder oferir, posar al nostre abast, el que son pare va intentar mostrar
el que es moviments polítics i sindicals europeus construïren a Ontinyent, amb
fotografies i filmacions. Va ser detingut a Albacete acusat d'espia quan
realment volia explicar l'esforç que els sindicats americans, anglesos, belgues
i de la resta d'Europa volia dur endavant, perquè els soldats i la població
civil en la zona lleial a la República poguera gaudir d'un hospital que havia
se ser útil per a després de la guerra. Dur damunt una maquina de fotografies o
de filmar podia ser considerada un arma a favor de l’enemic.
 |
| Targeta de visita d'Otto Muggli. RGASPI. F. 545. Op. 6. D. 1494 |
Eva Muggli
venia a la recerca de les fotos i films de son pare realitzades durant el temps
que va romandre a Ontinyent. Pensava que estaven a Ontinyent. Malauradament li
he comunicat que fins l'actualitat no he pogut trobar res però que estic segur
que la seua recerca i la meua col·laboració, donarà els resultats esperats. Jo
també li he manifestat la meua "decepció" en saber que ella tampoc
conservava les fotos i pel·lícules que jo creia que conservava. Estic convençut
que trobarem eixe material perdut per qualsevol caixa, maleta o armari d'algun
arxiu, en qualsevol part del mon.
Malgrat
aquests entrebancs, he tingut l'oportunitat d'incorporar al meu treball de recerca,
la possibilitat de posar cara al màxim nombre de noms vinculats a l'Hospital
d'Ontinyent. Gràcies a Eva Muggli he aconseguit una fotografia d'Otto Muggli,
periodista suís pertanyent de les Brigades Internacionals que va romandre a
Ontinyent durant la Guerra Civil. Segur que en algun moment puguem trobar eixe
material que ens mostrarà els diferents espais i llocs de la ciutat d'Ontinyent
durant la Guerra Civil.
Però
si hi ha alguna cosa que he de valorar molt positivament és el caràcter
internacional del treball que estic desenvolupant. Fa un any estava a Ginebra
parlant de "Les mamàs Belgues" en un congrés internacional, ara és Eva
Muggli, una suïssa, que a la recerca de la història de son pare torna a posar
en valor eixe element internacional del projecte que estic desenvolupant.
Gràcies als esforços i aportacions com les que està fent Eva Muggli, hom pot
situar a Ontinyent en general i l’Hospital Militar Internacional en particular,
en el discurs de la guerra civil, però en un discurs on la solidaritat, la cura
pels més vulnerables i el suport a les persones, amb eixe component
internacional, són els fonaments que el sostenen.
Gràcies Eva.
Comentaris