De nou els
audiovisuals entren a formar part de la memòria històrica d’Ontinyent. Quasi
dos anys després d’iniciar el rodatge del documental “les mamàs belgues” tornen
a vindre a Ontinyent les càmeres per a rodar els exteriors i els espais
corresponents a l’actual CC Pureza de Maria, antic Balneari La Salut on es va
ubicar el Col·legi Nacional de Ces de Madrid.
Ja feia temps
que el professor Vicent Torregrosa venia dient-me que volia la meua
col·laboració en el rodatge d’un documental al voltant de l’evacuació a Xàtiva
dels xiquets i xiquetes de Madrid. Una d’aquelles colònies que va passar primer
per Xàtiva, després per Bellús i al final instal·lant-se a Ontinyent, fou el Col·legi
Nacional de Cecs. Tot i que el director Jaume Bayarri Paella Productions són
els repobles del rodatge, Vicent Torregrosa col·labora en l’assessorament
històric de l'audiovisual
El documental
està rodant-se en diferents indrets repartits estre València, Madrid, Xàtiva i
Ontinyent. Estan col·laborant el catedràtic Juan Manuel Fernàndez Soria i
Alejandro Mayordomo del Departament d'Educació Comparada i Història de l’Educació
de la Universitat de València . També ha participat Maria del Mar del Pozo Catedràtica
de la Universitat d’Alcalà.
El
passat dimecres 4 d’octubre vingueren a Ontinyent per gravar els exteriors del
col·legi La Pureza i els corredors i menjador del balneari durant la República en pau i colònia
de cecs durant la Guerra. De nou la ciutat d’Ontinyent aporta a la memòria
històrica un esdeveniment, en aquest cas educatiu, que confirma la seua consideració
com a ciutat acollidora, refugi i guardadora dels més vulnerables, és
a dir, dels xiquets i xiquetes cegues. Fa dos anys es va presentar el llibre “Col·legi
Nacional de cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939” ara torna a formar part d’un
projecte audiovisual , tot i que no serà un monogràfic sobre el col·legi, però
si que contribuirà en la recuperació d’eixa memòria escolar en temps de guerra
compartida amb altres ciutats com ho va ser Xàtiva i Bellús.
He
tingut l’oportunitat de retrobar-me amb Juanjo Company, director de fotografia
del documental “Les mamàs belgues” i això, us he de dir, és una garantia i
posada per al nou documental, que amb tota seguretat serà una
magnífica aportació a la producció audiovisual valenciana. De nou amb un equip íntegrament
valencià s’està treballant per recuperar històries valencianes en el marc de la
Guerra civil on els protagonistes són els xiquets i xiquets que patiren la
guerra.
Sembla
que darrere d’aquest projecte torna a estar la Diputació de València que ha fet
possibles els audiovisuals “Les mamàs belgues” i “Els fills del silenci” però ara altre documental, del qual desconeixem
el seu títol. Afortunadament la generalitat mitjançant la Conselleria de Justícia
i Reformes democràtiques, ha desenvolupat una línia de subvencions que també ha
permés la realització d’altres documentals com el que està fent l’ajuntament d’Elda.
Els realitzadors d’aquest audiovisual han triat els escenaris d’Ontinyent. El
dilluns vingueren a la seu universitària d’Ontinyent per rodar el documental
«Elda, terra d’acollida» i posterior edició
de la fitxa tècnica sobre la guerra civil a aquesta ciutat. Utilitzaren els
espais de l’aula de la II República que el seminari Història de l’Escola del
Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de
València te al campus d’Ontinyent, on la professora Mª Carmen Agulló ha fet
possible la seua realització. A poc a poc la ciutat d’Ontinyent està aportant
diferents elements per a construir un discurs al voltant de la memòria
democràtica i històrica que no sols es
centra en esdeveniments dramàtics i violents sinó que abraça aspectes de protecció
a les persones vulnerables com eren els xiquets i xiquetes mitjançant les
colònies escolars en règim col·lectiu o les de règim familiars. Com era la foració encetada per les Dones lliures o la recuperació de la biblioteca popular per l'Agrupació de Mujeres Antifascistas
Esperem que en un futur la
proposta didàctica al voltant dels Espais de Memòria Democràtica a la ciutat d’Ontinyent
siga una realitat. De moment crec que anem per bon camí.
Comentaris