 |
| Rafael Rodríguez Albert |
En
novembre de 2015 es va presentar el llibre “El
Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939”. En aquell
moment vaig dedicar una entrada en aquest bloc. Han passat quasi tres anys i
moltes coses. Es va presentar a la seu de l’ONCE a València de la mà d’Enric
Llin. El llibre està eshaurit, sense cap possibilitat, de moment, de tornar a
editar-se, tot i que hi havia cert interès per traduir-se al castellà i fer una
edició per a la resta de l’estat espanyol, cosa que de moment no ha tingut cap
fruit. A més a més, des de Xàtiva, de la mà de Vicent Torregrosa, vaig tenir la
possibilitat de col·laborar amb el projecte del documental “Espais de pau en temps de guerra” basat
en el seu llibre “República,
Guerra Civil i Educació Xàtiva 1931-1939”, dirigit de Jaume Bayarri i
produït per Paella Productions.
 |
Professors i equip docent al Pou Clar, encerclat Rafael Rodríguez Albert
|
La
meua col·laboració amb aquest projecte es va centrar en facilitar aquelles
dades que vaig recollir en els treballs de recerca alhora de realitzar el
llibre “El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939”. Els
vaig facilitar el contacte amb Herminia Álvaro Suárez i amb Beatriz Rodríguez, filla del músic Rafael Rodríguez Albert,
que va estar refugiat amb més d’un centenar de xiquets i xiquetes a Ontinyent.
Els vaig facilitar els meus registres d’àudio que vaig aconseguir tant d’Herminia
com del seu home Alfredo, que malauradament va morir. Les fotos, documents i un
seguit de dades que al final no es varen poder incorporar al projecte dirigit
per Jaume Bayarri.
Era
comprensible allò que va raonar Fran Moral, és a dir, hi havia tant de material
que era impossible incloure’l en aquest projecte. La seua proposta va ser;
Perquè no fem un sobre el col·legi dels cecs a Ontinyent? Que et sembla, Joan?
Clar que si, li vaig respondre. Per a mi, és una satisfacció molt gran poder
encetar un projecte nou. Una volta més podia contribuir, a difondre una
experiència desconeguda de la ciutat d’Ontinyent durant la guerra Civil, amb la
realització d’un audiovisual de caràcter documental basat sobre un text que
vaig realitzar per a l’obtenció del doctorat.
 |
Al Balneari de la Salut d'Ontinyent. Rafael Rodríguez Albert i l'infermera Teresa Vidal
|
No
podia dir que no, era una proposta que contribuïa a deixar constància d’una
experiència educativa, inclusiva diríem en l’actualitat, i de protecció a la
infància que no és coneguda entre els ontinyentins i ontinyentines. Però que
tampoc estava present en el discurs al voltant de la protecció de la infància durant la guerra
civil. Es repetia la història, abans havia segut l’Hospital Militar
Internacional que els socialistes belgues varen crear a Ontinyent. Ara era el Col·legi
Nacional de Cecs el gran desconegut i que, com va ocórrer amb “Les mamàs
belgues”, s'ha posat al abast de tothom. De nou contribuiré en la recuperació d’una
experiència pedagògica innovadora, que durant tres anys va romandre a Ontinyent.
Aquesta proposta audiovisual s’ha
d’incorporar al discurs, que defense des de fa uns anys, és a dir, que Ontinyent
es va convertir en ciutat de rereguarda i sobretot en ciutat refugi. Són dos conceptes que cal
explicar, contar a la població en general i als joves en particular. Una manera
d’arribar al major nombre de persones és amb l’ús del llenguatge cinematogràfic. S’incorpora
al discurs de la guerra civil, més enllà de les batalles, enfrontament,
crueltats de la guerra, aquells esdeveniments centrants en la protecció als més
vulnerables i vertaders sofridors dels conflictes armats, és a dir, els xiquets
i xiquetes, en un entorn, Ontinyent, que oferia; tranquil·litat, seguretat,
queviures, i sobretot protecció. Eixe és el discurs que cal defensar i explicar
perquè se conega el paper jugat per la ciutat d’Ontinyent durant la guerra
civil i que fins l’actualitat no ha segut visibilitat.
Des
d’aquesta perspectiva de recuperació de la memòria, podríem dir escolar, de
protecció a la infància i perquè no de la memòria democràtica, dediquem un
temps de les nostres vides a conèixer el nostre passat, recent, veien un audiovisual que ens facilita la comprensió dels fets.
Però
aquesta proposta cinematogràfica serà una realitat gràcies al suport de
l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, que ha concedit una
ajuda econòmica per al guió elaborat juntament amb Fran Moral. “Un viatge a
cegues” ha segut seleccionat entre més de 130 projectes. Per a mi ha estat
una satisfacció molt gran i un reconeixement a la tasca encetada, però sobretot
vore convertit un text, elaborat per a l’obtenció del doctorat, en una
proposta audiovisual. Resta molta faena per fer i molts
entrebancs per superar, però amb tota seguretat, tindrà un final molt gratificant en poder
donar la veu als protagonistes d’aquesta història i sobretot per recuperar la
vida d’un músic, invident, alacantí i desconegut en la nostra terra. Va
decidir romandre entre els sues alumnes per continuar la seua tasca docent i
protectora.
 |
Rafael Rodríguez Albert al Pou Clar acompanyat per xiquets i personal
de la Colònia del Col·legi Nacional de Cecs de Madrid.
|
Però
el més important en tota aquesta proposta cinematogràfica és que l’audiovisual
puga ser realitzat de manera inclusiva, és a dir, que siga accessible per a les
persones cegues. Igual que en el seu moment el llibre "El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939” es
va convertir en audiollibre, gràcies a Enrique Llin, President del Consdell Territorial ONCE-Comunitat Valenciana, m’agradaria poder fer el mateix amb aquest
audiovisual, amb l’ús de les noves tecnologies per fer accessible el cinema a
les persones cegues, i per això l’ONCE ha de participar.
Per
últim seria un desig aconseguir la participació d’entitats públiques i privades
que pogueren donar un impuls important a aquest projecte. Segur que poc a poc
s’incorporaran d’altres institucions com ho ha fet ara la Generalitat
Valenciana amb l’Institut Valencià de Cultura. L’ONCE coneix el projecte, la
Conselleria d’Educació i l’Ajuntament d’Ontinyent també.
Comentaris