Ja fa uns dies que s'ha publicat
"La derrota perpètua" treball de recerca i investigació on es
recupera la memòria dels homes i dones de la Vall d'Albaida, la Costera i la
Canal de Navarrès que varen patir les conseqüències i els efectes de la
barbàrie nazi i desgraciadament també la mort.
És un treball documentat, seriós
i amb rigor que recupera de la memòria, uns fets, millor dit, les vides, d'unes
persones, que malauradament , la més menuda, li furtaren l'oportunitat de
créixer. Madrid Berliner Luftif era la filla de Golda Luftig i Szmuel Berliner.
Va nàixer a Ontinyent i com molt bé es diu al llibre, tenim constància d'aquesta història gràcies a les
investigacions que vaig desenvolupant des de fa molts anys i que he compartit
amb Sven Tuytens amb qui he col·laborat en la realització del documental
"Les mamàs belgues".
El llibre és un pas important a
l'hora de recuperar la memòria de les persones mortes i torturades als camps nazis. Amb
aquest llibre, aquesta derrota perpètua ja no ho és tant. Amb iniciatives com
aquesta hom té l'oportunitat de conèixer el passat de les seves gents. És un
gra de sorra que a poc a poc contribuirà a recuperar, construir i divulgar una
part de la nostra història que ha estat amagada, silenciada i negada. I aquesta
recuperació, com ja he dit i no en cansaré de dir-ho, està plena de rigor, seriositat, objectivitat i sobretot
d'humanitat.
S'ha de contribuir al fet que
aquesta història entre en la quotidianitat dels ontinyentins. Això
s'aconseguirà amb la col·locació de les pedres de la memòria que el president
de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar a Ontinyent, ciutat en què s'enceta
aquesta iniciativa. Aquestes pedres, repartides per tot el món, identifiquen a
les persones mortes o represaliades pels nazis. La proposta consisteix a
col·locar-les en aquells llocs on varen néixer, treballar o viure abans de ser
detinguts, un cudol que els identifique. Si el llibre "La derrota
perpetua" deixa a les llibreries de les cases, a les biblioteques
públiques i als centres d'ensenyament l'oportunitat d'accedir a la memòria del
nostre passat silenciat, amb aquestes pedres la memòria es surt al carrer, s'integra
en els indrets urbans de manera que els espais de la memòria queden convertits
en temps de la memòria. Aquestes persones varen existir en un temps i
estigueren vinculades a un espai físic, que és el nostre.
Resta que les 318 pàgines
d'aquest llibre formen part del memorial que, a poc a poc estem construint, que
s'incorporen en les biblioteques públiques, fent accessible a tothom, de manera
gratuïta, la memòria històrica, democràtica. Perquè no crear al si de les
biblioteques un espai de la memòria democràtica que recollirà aquelles
publicacions escrites, audiovisuals i gravacions sonores relacionades amb la
memòria democràtica?
Per últim felicitar i donar
l'enhorabona als autors pel treball tan ben fet i a l'editorial per la seua
publicació. Enhorabona. Ara a llegir.
Comentaris