Fa uns dies vaig dedicar un xicotet espai per a parlar de "La derrota perpètua". Hui ho faré d'altre llibre "¿Que fue la guerra civil? Nuestra historia explicada a los jovenes" de Carlos Fernández Liria i Silvia Casado Arenas amb il·lustracions de David Oura. (Ja va per la segona edició)
Diferents raons justifiquen que aquest llibre estigui present en el meu blog. La principal raó es centra en què és un llibre divulgatiu però sobretot dedicat als joves. Amb llibres com aquest, segur que els joves quan se'ls pregunte; Sabeu quina va ser la primera experiència democràtica en l'estat espanyol? Sabran contestar, dient La II República. Ho vinc a dir perquè he llançat aquesta pregunta als alumnes que visiten el Refugi i Tortosa i Delgado. Ningú sabia donar una resposta , i els que la donaven, sols afirmaven que va ser "amb Adolfo Suárez". Afortunadament hi ha hagut alumnes que sabien que la primera experiència democràtica a l'estat espanyol va ser la II República i amb ella la Constitució de 1931.
Faig tota aquesta explicació perquè el llibre al qual estic fent referència, contribueix que fets com aquest no siguen una evidència en l'educació dels nostres joves. Clar, s'ha d'incloure en els currículums de secundària i batxiller i formar als professors perquè expliquen la II República i la Guerra Civil. Afortunadament i basant-me en l'experiència pròpia aquest últim curs, són molts els centres escolars, inclosos els concertats amb un ideari educatiu religiós, que han participat de les visites al Refugi Tortosa i Delgado i la projecció del documental.
Però com dic aquest llibre, tal com s'apunta en la contraportada, es tracta d'un llibre que aporta un discurs alternatiu de la guerra, és a dir un relat que parla dels vencedors i dels vençuts, que identifica víctimes i verducs, d'obscuritat i foscor, de mort i repressió, posant a cada u en el seu lloc.
És un relat que arriba a la gent jove, que amb 35 capítols, molt ben sintetitzats, explicats que amb unes il·lustracions magnífiques, acompanyats de suggeriments cinematogràfics amb pel·lícules, documentals i la lectura de còmics relacionats amb la Guerra Civil. L'Editorial AKAL ha apostat per una publicació distinta, que sense perdre el rigor i la serietat dels professors que l'han escrit i la capacitat de sintetitzar amb les il·lustracions, ha sabut crear una publicació que amb 140 planes dóna l'oportunitat i ho aconsegueix, que els joves puguen llegir un text amè i atractiu, on s'inclou, en el discurs de la guerra civil, la figura de "les mamàs belgues" al voltant de la presència de les dones en el conflicte armat amb un capítol sota el títol "Protagonismo de las mujeres y lucha feminista".
Amb aquesta menuda però important ressenya, és com s'evidència la presència de l'HMIO, d'Ontinyent, en a ciutat de rereguarda, en el discurs de la guerra civil i des d'una perspectiva transnacional. En aquesta línia, és a dir, en la presència de les dones en la guerra civil, hi ha programat un simposi a Paris per als dies 23,24 i 25 d'octubre on s'abordarà, com s'ha dit, aquest caràcter transnacional de la participació de les dones en la guerra civil desenvolupant una acció solidària, antifeixista i feminista, terme que també utilitza el llibre al qual estic fent referència.
Dissortadament no podré assistir a aquest simposi, però sí que ho farà Sven Tuytens, que tornarà a presentar "Les mamàs belgues" així com altre porjecte que ha desenvolupat amb alumnes del Lycée francès de Madrid. Espere que més endavant, amb altres fòrums,puga coincidir amb vells coneguts i companys com Linda PALFREEMAN i de Sébastien FARRÉ amb qui vaig compartir experiència en 2015 amb el simposi "Hospitales en Tiempos de Guerra: Tecnologias médicas y agencias humanitarias" a la Universitat de València, on vaig exposar les meues aportacions i el desenvolupament de les meues investigacions al voltant de l'Hospital Militar Internacional i a la Universitat de Ginebra en 2016 participant amb "Humanitarian action in the Spanish Civil War and the Republican exile", on vaig participar en un debat on previament es va presentar el documental "les mamàs belgues" respectivament.
Però com són les coses, en la web http://solidarias2018.com/index.php/es/accueil-solidarias-2018-es/ dedicada a l'acció solidària de les dones durant la guerra civil, apareixen dues fotografies vinculades amb l'experiència solidària feminista que es va dur a terme a Ontinyent durant la guerra civil. Es tracta per un costat del grup d'infermeres holandeses que treballaren a l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent i altra fotografia d'un grup d'infermeres que formaven part de les conegudes, en l'imaginari ontinyentí, com a "mamàs belgues".
A més a més, espere que d'ací a poc temps siga realitat el llibre "Ontinyent 1937-39. Hospital Militar Internacional. Solidaritat en temps de guerra, i així conèixer l'escenari es va desenvolupar aquesta acció solidària, quins foren els protagonistes amb breus biografies de ferits, malalts, metges, infermeres, infermers i sobretot identificantdones valencianes, ontinyentines i de la resta de l'estat espanyol que també varen formar part d'aquesta acció solidària feta realitat per dones.
Comentaris