Aprofitant els dies de festa i fira a la ciutat d'Ontinyent, vaig tenir l'oportunitat de projectar el documental «Les mamàs belgues» a la Universitat de Vic pronunciar la conferència "L'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent. Solidaritat en temps de guerra. 1937-1939". L'activitat va estar organitzada per la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic, en el marc del cicle "Humanitats en transició".La projecció i conferència es va desenvolupar el 19 de novembre, dia de la fira a Ontinyent, en la Sala Mercé Torrents, a les 12 del migdia. Gràcies a la col·laboració i empenta de Cinta Sadurní Bassols , professor a la Universitat de Vic he pogut participar en un esdeveniment i contribuir en la consecució d'aquest objectiu, que com diu en fullet explicatiu de les activitats, s'ha "proposat il·lustrar com les ciències humanes poden enriquir les altres branques de coneixement i com, alhora, poden contribuir a humanitzar les aplicacions que es deriven del corpus acadèmic. Ho està fent a través del programa.Humanitats en transició"
Ha estat una experiència rica i motivadora perquè s'han donat un bon grapat de confluències per part dels treballs d'investigació de Cinta, alhora de recuperar la memòria històrica des del vessant sanitària i en concret des de l'activitat professional de la infermeria.
A més a més he pogut conéixer de la mà de Cinta Bassols i Josep Casanovas els indrets relacionats amb la memòria democràtica i històrica de Vic. A aquesta ciutat també hi va haver un Hospital Militar Internacional com a Ontinyent. Esperem que en un futur no molt llunyà, pugam gaudir del treball al voltant d'aquest recurs sanitari, de caràcter internacional que es va desenvolupar a Vic, en el marc de la guerra civil. Josep Casanovas, amb qui vaig compartir la visita a la València republicana, ara ho feia a Vic ,acompanyat de la seua mà, coneguérem els espais de la memòria històrica de Vic on les bombes feixistes deixaren la seua empremta.
Aprofitarem el viatge i amb una magnífica ruta per la comarca d'Osona organitzada per Cinta i Lluís, el seu marit, poguérem conéixer un bon grapat indrets meravellosos i sobretot adquirirem una bona base cultural gastronòmica. Visitarem la casa Museu de Verdaguer a Folgueroles, casa d'infantesa on vaig conèixer de manera tangible quin va ser l'entorn en que va creixer Jacint Verdaguer. Una tasca de recuperació i d'interpretació de l'obra del poeta que va naixer en 1845 i va morir en 1902. Com diu el tríptic de la casa museu " escriptor romàntic i figura de la Renaixença, va posar les bases de la llengua literària a la Catalunya moderna"
A més a més, sabedors del meu interés per la memòria escolar, vaig poder visitar el mas de Colomer, on es va crear l'escola rural regentada per Josefa Lleopart, entre 1942 i 1959. Teresa Lleopart ens va delectar, amb una vetllada magnifica, explicant-nos les experiències de la seua tieta. Tot això va quedar recollir en el llibre de Júlia Aregall i Miquel Rosell, que durant el viatge de tornada vaig llegir.
Visitarem altre indret encisador, Rupit, poble de la comarca d'Osona. Amb els peus mullats per la persistent pluja, passejarem pels carrerons on l'asfalt no hi era. La pedra de la muntanya es convertia en paviment per on corrien les files d'aigua. Carres estrets, boira i pluja que feren d'aquest poble una descoberta.
La pluja tampoc va impedir que visitarem Les colònies de Borgonyà, espai industrial que no pot deixar indiferent als visitants. Sobretot pel control tan estudiat i mesurat de les vides dels treballadors i treballadores de l'època. Un lloc per existir, on vivien per treballar i produir fil. Tenien de tot però no per a ser feliços, sinó per produir. Aprofitaven el cabdal del riu Ter per crear la força necessària per a la producció de fil amb una mà d'obra que treballava, vivia, creixia, anava a l'escola, s'entretenia a la Colònia. No calia més, tot ho tenien allí, els ho facilitava l'amo de la Colonia de Borgonyà.
La coincidència de circumstàncies entre Vic i Ontinyent són significatives tot i que Vic està més poblada que Ontinyent. Són dues ciutats on la influència de l'església ha segut molt important durant molts anys i fins i tot segles. Als ontinyentins sempre se'ns han nomenat "fill de frares" per la quantitat de convents que hi havia i Vic és coneguda per la ciutat dels sants on la tradició catòlica està força arrelada.Com s'ha dit abans, fou una ciutat en la qual es va crear un hospital militar internacional demostrant com a Ontinyent, una acció solidària transnacional. Malauradament Vic va ser bombardejada mentre que Ontinyent, preparat per si de cas, mai va patir els efectes de les bombes feixistes.
Barcelona ciutat, havia de ser l'últim destí d'aquesta visita a terres catalanes. El tren sortia de l'estació de Sants i decidirem, abans de tornar, a visitar encara que fora per unes hores, aquells espais de la memòria democràtica catalana. No podia tornar de Barcelona sense redescobrir, de nou, la plaça de Catalunya, les Rambles i el mercat de la Boqueria. Aquella plaça la vaig visitar en nombroses ocasions , a finals dels anys 1970. Vivíem a Sant Vicenç de Castellet, amb el meu germà Rafa, la seua dona Nila i la seua, i la meua neboda, Maria. Sempre que venia alguna visita d'Ontinyent anàvem a passejar pels carrers de Barcelona, on gaudíem de la diversitat de gent i de les cultures allí reunides. A la plaça de Catalunya, Maria quedava meravellada pel vol dels coloms. Encara hui trobem els coloms que són alimentats pels xiquets i xiquetes que els visiten.
Més de quaranta anys després he tornat per recordar aquells matins de diumenge a la plaça de Catalunya on, també, quasi quaranta anys abans, la visitaren les mamàs belgues aquell 1 de maig de 1937 per a després, emprendre el viatge en tren capa Ontinyent per treballar a l'Hospital Militar Internacional.
Video 1. Joan J. Torró UVIC 19.11.2018
Video 2. Joan J. Torro. UVIC 19.11.2018
Comentaris