La lluita contra l’analfabetisme
durant la República en pau va ser una constant que durant la República en guerra
no va deixar de bategar. La lluita contra el feixisme també estava present en
el camp de la cultura i en favor de l’alfabetització.
En el preàmbul de creació de Les
Milícies de la Cultura així ho explica; “La lucha que el estado y el
pueblo español viene sosteniendo es también, en una parte muy importante, una
lucha por la cultura del pueblo”[1] Les Milícies de la Cultura
depenien del Ministeri d’Instrucció Pública tant en l’àmbit pedagògic com
econòmic, tot i que s’havia de sotmetre a la disciplina i ordes militars dels
comandaments allà on estigueren destinats.
Als hospitals també hi havia
Milicians de la Cultura els quals desenvolupaven les mateixes funcions que els
Milicians de la cultura del front que havia de ser ocupada per personal docent
femení i els mestres, professors i catedràtics que per la seua edat o altres
circumstàncies no podien mantenir les condicions que es vivien al front de
guerra.
A les dones se’ls facilitava la
possibilitat donar suport a l’Exèrcit Popular de la República com a milicianes
de la cultura, en els hospitals o llocs destinats a la recuperació dels ferits.
En el cas de l’Hospital Militar d’Ontinyent tenim constància de l’existència de
dues dones milicianes de la cultura i d’un home.
Alberto San Roman Rouyer, compartia
la seua militància política i cultural entre les classes al Col·legi Nacional
de Cecs de Madrid ubicat al Balneari de la Salut les activitats com a Milicià
de la Cultura a l’Hospital Militar Internacional d'Ontinyent.
Luisa Agut Armer, va romandre com
miliciana de la Cultura a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent encarregant-se
de la biblioteca que hi havia. Una altra de les milicianes de la Cultura que va
estar treballant a l’Hospital Militar Internacional d'Ontintent, va ser Rosa Garcia Lehardi de la qual sols tenim
coneixement del seu nom.[2]
El ventall d’activitats culturals
era molt ample i divers aprofitant això si, les instal·lacions del mateix
centre escolar convertit en hospital de manera que “organizaron además un Centro
cultural, con su biblioteca, su rondalla musical y sus actos culturales que se
celebraron en nuestro salón de actos”[3]
En els actes culturals, participaven
les infermeres, principalment les estrangeres, que juntament amb els ferits
feien possible la realització de la festa de la setmana de l’infant. Aquests va
ser el cas de la celebrada el 19 de desembre de 1937 quan aplicant el principi
constitucional de protecció a la infància, s’organitza aquesta la “semana del niño” a instància del
Ministeri d’Instrucció Pública.
Una altra actuació també realitzada,
amb motiu de la setmana del xiquet, fou la celebrada en el Teatro
Revolucionario on varen participar alumnes de l’escola racionalista. Si abans
era Socorro Rojo Internacional, organització encarregada de dur endavant l’acte, en aquesta ocasió va ser
Solidaridad Internacional Antifascista, de caràcter anarquista, encarregada de la seua organització.[4]
Miguel de Molina, cupletista
malagueny, va actuar a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent en dues
vegades. El 10 de novembre de 1938 en “la
sala de impedidos” en un festival per als ferits interpretant cançons com “La Fea”, “Bien paga”, “Coplas del
burrero” i “Laisún”. Aquest
mateix dia va actuar altra vegada en la sala teatre, entenem que en el teatre
Echegaray, incorporant alguna cançó més del seu repertori. El 25 de desembre de
1938 va tornar a actuar a l’hospital i de nou al Teatre Echegaray, en aquesta ocasió
durant dos dies i quatre funcions.
La memòria recuperada d’Arturo Vidal Bernabeu, aleshores xiquet, ens ha permés constatar que en el teatre de l’Hospital
Militar Internacional d’Ontinyent va actuar Miguel de Molina en el teatre de l’Hospital Militar Internacional d'Ontinyent, vestit de frare i cantant la “Bien
paga”[5].
Huitanta anys després l’Ajuntament d’Ontinyent,
dins la seua programació cultural, inclou un espectacle de l’artista Ángel Ruiz
al Teatre Echegaray, amb el títol “Miguel
de Molina al desnudo” ens conduirà per la infantesa i trajectòria
professional d’una artista que per la seua condició sexual va patir tortura i exili
a l’Argentina. Ángel Ruiz, interpretarà a Miguel de Molina, acompanyat pel pianista
Cesar Belda. Aquest espectacle va ser Premi Max en l’edició de 2017.Premi Max 2017 a Ángel Ruiz
Com déiem , huitanta anys després Miguel de Molina torna a Ontinyent.
Entre el 4 i 7 d'abril de 2017 es va celebrar a la ciutat d'Ontinyent la II Setmana de la Memòria Democràtica. L'última activitat, a mener de cloenda, es va materialitzar amb concert que duia per nom "Música i memòria democràtica". En aquest enllaç podeu gaudir d' algunes de les cançons interpretades per Mimi y los trileros. Un magnific concert per a tornar a celebrar i del que tenim referències en aquest blog.
Comentaris