En 1900, Ontinyent tenia una població de poc més de deu mil habitants. Des del punt de vista escolar, venia arrossegant-se un vell problema que estarà present pràcticament fins a la dècada de 1960. Es tracta d'una realitat escolar caracteritzada principalment per la presència de centres escolars en mans de l'església i ordes religiosos en detriment de l'ensenyament públic.
Conscient l'administració local, d'aquesta mancança d'espais escolars acorda llogar, en 1905 els baixos de la Previsora per a destinar-los com escola. Crida l'atenció com un dels locals llogats s'havia de compartir amb la Previsora per poder celebrar les seues assemblees.
En 1909 des d'alcaldia es reprèn el problema de la manca d'escoles per poder escolaritzar als xiquets i xiquetes ontinyentins en centres públics. En aquells anys hi havia 770 alumnes matriculats amb una assistència de 551 i les escoles que hi havia eren les de Sant Carles, C/ Principe, 85, C/ Santa Rosa, C/ Segrià 8 i la de Fontanars, que en aquells anys encara depenia d'Ontinyent.
 |
| Inauguració del Grup Escolar Joaquin Costa. 21.01.1934 |
En aquesta primera dècada del segle XX es planteja a la ciutat d'Ontinyent la implantació de l'ensenyament graduat a partir de la proposta del regidor Francisco Montés Mora. Serà en 1905 quan es repren aquesta nova proposta i concepció educativa, que s'inicia a l'estat espanyol amb el decret de 23 de setembre de 1898 i el posterior reglament del 29 d'agost de 1899. És una nova manera d'entendre l'organització escolar, abandonar el concepte aula-escola per a passar a una idea d'escola formada per diferents aules i altres dependències que formaran un col·legi. Afectava la pràctica docent, als espais i temps escolars. Una escola podia tenir diferents aules, un pati per a l'esplai dels alumnes, una cantina i una biblioteca. Apareixen els cursos als quals s'adapten els continguts, apareix l'avaluació i la promoció o repetició.
Passen els anys i la proposta d'implantar l'ensenyament graduat a Ontinyent continua damunt la taula. Però l'any 1914 l'inspector Federico Ortega valero torna a plantejar la necessitat d'aquesta nova manera d'atendre l'escolarització i educació dels xiquets i xiquetes d'Ontinyent. Pot ser, en aquest moment, trobem els inicis del que podria ser l'edifici inaugurat en 1934. Primerament anomenat Grup Escolar Maria Cristina, durant la República en pau passa a denominar-se Grup Escolar Joaquin Costa i durant el franquisme Grup Escolar Lluis Vives.
Serà un projecte que naix durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera i que es materialitza durant la II República. És un exemple de la concreció del projecte educatiu república a la ciutat d'Ontinyent. A més a més, cal incloure en aquest projecte la construcció de la cantina escolar, una mostra més de com l'escola desenvolupa la seua funció social. Fins i tot en aquesta cantina escolar participaven les mares dels xiquets i xiquetes que es beneficiaven dels menús que es servien. Aquest edifici és una posada en pràctica i materialització del projecte educatiu república perquè, a més a més, s'inclou una biblioteca i es converteix en colònia escolar durant els mesos de canícula amb l'objectiu de fer efectiu un principi constitucional; la protecció a la infància assumint la Declaració de Ginebra o taula dels drets dels xiquets i xiquetes. Però també apostarà per la importància de la formació del magisteri organitzant-se la setmana pedagògica. D'aquesta manera el que es va publicar el 22 de desembre de 1928 a la Gaceta de Madrid es va convertir en una realitat el 21 de gener de 1934.
Serà així com la ciutat d'Ontinyent disposarà del primer edifici pensat i construït com espai escolar com a tal, convivint amb les escoles unitàries i una forta presència de l'ensenyament en mans de l'església. Sols durant la Guerra Civil va canviar d'ús aquest edifici escolar convertit en hospital per poder atendre als soldats ferits i que no podien ser ingressats en l'Hospital Militar Internacional que hi havia a Ontinyent.
Passaran trenta anys perquè de nou la ciutat d'Ontinyent puga tenir altre centre escolar graduat. Serà en 1964 quan al barri de Sant Rafael es construïsca un col·legi, aleshores anomenat Col·legi Nacional Rafael Juan Vidal. En l'actualitat ha canviat de nom i d'ubicació. Anomenat CEIP La Solana i la seua antiga ubicació l'ocupa el Centre Ocupacional José Antonio Bodoque, la UNED, una biblioteca per al barri i altres serveis municipals.
En l'actualitat el Grup Escolar Lluís Vives també ha canviat d'ubicació però no de nom. L'edifici originari ara és seu universitària i ha donat cabuda a un nou projecte educatiu molt més ambiciós i que en tot cas ha de permetre que continue la seua consolidació i fins i tot amb estudis de postgrau.
Comentaris