-->
 |
| Joan J. Torró i Alfredo Gomis Sanfélix a València. 16.01.2019 |
Ahir la vesprada va ser una d'aquestes que
recordaré per sempre, plena d'emocions, de records i de nous projectes. El
viatge a la ciutat de València per retrobar-se amb vells companys d'estudis va
ser un encert. Des de fa uns anys solem quedar a dinar a la ciutat de València
on el menú està ple de records, de tertúlia política, cultural i de bona
amistat. Joan i jo, (compartim nom), després de deixar a l'altura els nostres
projectes vitals i de futur, entre cullerada de fideuada i d'arròs del
senyoret, continuem la nostra conversa. Han passat quasi dues hores i he de
marxar, ell cap sa casa,a la Vila Vella i jo cap al següent destí. Les
nostres diferències polítiques no afecten gens a la nostra amistat, crec que
encara la fa més perdurable.
Una abraçada, l'acomiadament i uns fins a la pròxima, que segur que serà a sa casa on gaudirem d'una magnífica paella de
les que tant presumeix Joan, pero que fa la seua dona.
Com li havia dit a Joan mentre dinàvem, tenia una
entrevista programada amb Alfred Gomis Sanfélix. No calia perdre el temps i
agafant un taxi vaig prendre camí cap a sa casa. Duia en la motxilla, un
article que vaig publicar conjuntament amb Josep Gandia Calabuig, l'any 2017 en
la revista Almaig, i que volia donar-li.
Alfredo Gomis té 84 anys.
És el fill d'Alfredo Gomis Vidal, nascut a València en 1905, ebenista de
professió que va marxar a viure a Ontinyent durant els anys de la República en
pau. Era una artista de la fusta però que va haver de vindre a Ontinyent per a
treballar en els mobles corbats perquè viure a València, de la seua capacitat
artística, no era massa possible.
 |
| Alfredo Gomis Sanfélix, fill de Alfredo Gomis Vidal. VAlència 16.01.2019 |
En esclatar la guerra civil, per l'alçament en
armes per part de l'exèrcit contra el govern legítim de la II República, com en
altres pobles de la comarca i de la resta de l'estat que quedaren en mans del
govern republicà, començaren a organitzar-se per a garantir la defensa del la
democràcia. En aquell moment Alfredo Gomis Vidal, afiliat a la UGT va formar
part del Comité de salut Pública tot i que després va marxar a la guerra.
Alfredo Gomis Sanfélix ha sigut un home que
pràcticament no va conéixer a son pare, ha tingut sempre la necessitat de
saber un poc més d'ell. A Alfredo Gomis Vidal l'afusellaren a
Paterna el 14 de juny de 1940. Va formar part d'una saca extraordinària per
celebrar i exaltar les victòries nazis i per l'ocupació de Paris per Hitler
durant la II Guerra Mundial.
Aquest primer encontre va durar poc més d'hora i
mitja, temps suficient per a poder conéixer-nos i establir un primer contacte.
Intentava explicar-me molts dels seus records que s'amuntegaven, en la seua
memòria, això si sense perdre el seu ideari progressista. Recordava a la
família de Rafael Llin, altre ontinyentí que va ser afusellat a Paterna i
formava part de la saca 113, que afortunadament ha sigut exhumada, gràcies al suport de la Diputació de València.
 |
| Alfredo Gomis Vidal en la Model de València. Foto publicada en "Los esclavos de Franco, de Rafael Torres. Oberon. 2002. |
Contava que ell de xiquet, marxava amb sa mare a
la Model de València per visitar a son pare. Recorda com sa mare li deia que, senyalan, finestra on sortia una tovallola blanca, era la senyal de que era son pare son pare.
Entusiasmat, perplex i nerviós, no entenia que feia jo allí en un bar a prop de sa casa parlant sobre son pare. Ens férem unes fotos tots dos i ens acomiadarem amb el compromís de tronar-nos a veure . Compartirem emails i un acomiadament ple d'esperança que en un futur no molt llunyà ens pogueren retrobar. De fet hui m'ha telefonat per donar-me les gràcies per l'article que li vaig donar manifestant-me que era el millor regal que li havien fet "en els reixos". Amb aquest encontre s'incia un nou projecte per recuperar el seu testimoni i la memòria d'una persona que va morir per defensar la llibertat.
Entusiasmat, perplex i nerviós, no entenia que feia jo allí en un bar a prop de sa casa parlant sobre son pare. Ens férem unes fotos tots dos i ens acomiadarem amb el compromís de tronar-nos a veure . Compartirem emails i un acomiadament ple d'esperança que en un futur no molt llunyà ens pogueren retrobar. De fet hui m'ha telefonat per donar-me les gràcies per l'article que li vaig donar manifestant-me que era el millor regal que li havien fet "en els reixos". Amb aquest encontre s'incia un nou projecte per recuperar el seu testimoni i la memòria d'una persona que va morir per defensar la llibertat.
No hi havia més temps, a les 19 hores es
presentava el documental "En el Yunque de la desgracia" en la Nau de
la Universitat de València, dirigit per Alberto Herrero. Allí estava puntual i
a poc a poc anava emplenant-se aquella aula de la tercera planta, afegint noves
cadires i obrint portes perquè la gent, que anava atapeint el local, poguera gaudir d'aquell testimoni de la filla de Paquita Sanchis, mestra, lliurepensadora, republicana i
naturista.
 |
| Presentació del documental "El yunque de la desgracia" a la Nau. Universitat de València. 16.01.2019 |
Si alguna cosa he de destacar en el documental, és
la cançó que interpretada per Elma Sambeat i Antonio Selfa. Lliga el testimoni
d'Alfredo Gomis Sanfélix amb el de Palmira Calvo, filla de Paquita Sanchis. Tots
dos rememoren una finestra com a element d'encontre i identificació d'una mare que en tapar-li la finestra no podia veure a la seua filla i d'un pare que no va poder assenyalar la seua presència des de la finestra, amb la tovallola, en ser afusellat
a Paterna. Paquita Sanchis va
tornar a recuperar la llibertat, si es pot dir que allò era llibertat.
...
Ventanita querida
De mi celda sesenta,
el mirarte cerrada hoy
me llena de dolor.
Tan solo la esperanza
quue mi sangre calienta
dee volver con los mios ya
me alegra y da valor.
...
Trailer de "En el yunque de la desgracia"
Comentaris